Les polítiques públiques han de garantir els drets de la gent gran

Secretari General de CCOO De la Federació de Jubilats i Pensionistes Vormaros

Les dades posen en evidència que la població gran guanya pes en el conjunt de la societat, ja que la població es troba cada cop més envellida. A això, cal afegir l'alta presència de les dones grans, que és molt més rellevant a Catalunya i a Espanya que en altres països europeus. Les estimacions realitzades apuntant a una profundització d'aquestes dinàmiques, a menys que no canvien els factors demogràfics i les polítiques públiques actuals. És per això, que tenim un important repte com a societat com és assegurar a les persones grans unes condicions de vida adequades...
Per altra banda, malgrat que la major part de les persones grans estan en entorns urbans, també existeix una població important de persones grans en l'àmbit rural,. És per això que haurien de ser eixos d'actuació centrals de les institucions a diferent nivell territorial, a través d'una dotació de recursos necessaris i suficients que facin possible assegurar les oportunitats d'ocupació i el rejoveniment de les poblacions rurals.
Els sistemes públics de salut, Dependència i serveis socials són elements essencials per aconseguir envellir en condicions saludables i amb autonomia. Però és que a més a més són instruments per lluitar contra la desigualtat en totes les etapes de la vida, focalitzant les diferències territorials existents així com la cobertura de serveis i recursos destinats a les persones grans.
Molt valorat per la gent gran, és el sistema públic de salut que constitueix, sens dubte, una de les eines d'intervenció més rellevants a l'hora d'assegurar condicions de vida saludable. Per això, que cal superar-se la insuficiència en els recursos materials i humans destinats a aquest sistema, així com promoure canvis en el model sanitari que situïn a la persona en el centre del sistema. Això suposa un impuls de l'atenció primària, que apropi els serveis sanitaris a la població de gent gran i les seves necessitats, a la vegada que es promouen activitats educatives, preventiu i de promoció de salut. Tot això sobre la base d'un sistema que garanteix l'equitat en l'accés.
El sistema d'atenció a la dependència ha registrat novament dades esperançadores, tal com reflecteix l'augment de persones beneficiàries. Malgrat tot, les a prop de 550 mil persones en situació de dependència que continuen sense tenir accés a la protecció del sistema, posen de relleu la necessitat de redoblar els esforços. Per garantir l'atenció efectiva i el dret d'atenció és necessari reforçar el finançament del sistema. En moltes comunitats autònomes el sistema s'ha recuperat (mínima reducció de la llista d'espera, increment de les persones pendents de valoració, creixement de les prestacions econòmiques d'atenció familiar i vinculades a un servei en lloc de prestacions de serveis concertat, etc), però sobre la base dels recursos del nivell autonòmic, sense que l'Estat central hagi revertit les retallades realitzades en 2012. Perquè la recuperació es produeix-hi en termes de suficiència i qualitat a l'atenció, el finançament estatal és imprescindible.
Tot això és necessari per abordar les desigualtats al llarg de totes les etapes de la vida. Les polítiques públiques deuen garantir l'exercici efectiu dels drets a la vegada que promoure la redistribució de la riquesa. Existeix marge per millorar la contribució fiscal més justa, a on hi hagi un repartiment més equilibrat dels esforços. Sense això, les desigualtats econòmiques i socials experimentades al llarg de la vida, es traslladen a la vellesa, com succeeix amb les bretxes de gènere en el treball, atenció i pensions.
Per tot això, el desenvolupament de polítiques públiques i la major dotació de recursos per la millora del sistema de salut i dependència, el finançament  de les pensions, l'aplicació transversal de la perspectiva de gènere i el replantejament del sistema productiu i fiscal són condicions necessàries per a la construcció d'un sistema més just, equitatiu, solidari i sostenible per a totes i tots, a on l'envelliment actiu és possible.

Edicions locals