Punt de trobada

Politicòleg

Podríem sentir-nos desencoratjats davant la incapacitat de diàleg que s’ha produït darrerament a l’Estat, Catalunya o Mollet mateix. Hom podria valorar les escasses qualitats dels responsables, però cal intuir que el marc actual de suposada convivència, les llindes de l’àgora pública afitades per l’entramat político-jurídic, no ho afavoreix. No perdem de vista aquest condicionant, és potser la clau de volta davant el reguitzell de processos judicials –amb sancions i inhabilitacions diverses- i actuacions policials desafortunades que s’interposen al debat sobre com volem viure i conviure. Per més que hi hagi qui consideri que res es pot tocar, moltes veus crítiques, incòmodes i sense encaix en l’actual marc, no poden simplement desaparèixer malgrat l’estigma de la criminalització.

És evident l’obsolescència del sistema polític mentre el violinista del Titànic segueix tocant. Per una banda, les costures del debat crispat tiben i acaben esqueixant-se perquè no hi ha prou mitjans per a canalitzar el descontentament, mentre que la resposta és l’abús del recurs als jutges, amb un inadmissible estirament dels tipus delictius del codi penal que tenen més un ànim d’eliminació de l’adversari que no pas de protecció de l’àgora. I l’àgora se’ns enfonsa sota els peus pel pes de porres i togues, perquè moltes represaliades es consumeixen en una foguera al mig de la plaça sense redempció, perquè les cendres del procés independentista, o bé de l’anterior 15-M, es veuen escampades per les institucions d’aquest sistema.

S’abusa dels jutges i de la intimidació. Això no és bo: l’adversari, l’altre, continua existint i és irreductible. Mentrestant, no hi ha prou coratge per a anar al cor del problema: el marc ja no és un punt de trobada, ja no és vàlid per a dirimir les nostres diferències. Sense l’altre, no hi ha cap canvi de marc possible i necessari per a tothom.

O tornem al debat polític, a ser valents, o ens arraconarem en un atzucac mentre tot se’n va a la merda. Abandonem els tribunals i tornem a l’àgora, perquè ningú per qüestionar, protestar, criticar o dubtar pot ser un criminal, un pària, un terrorista, un indesitjable. Tothom ha de ser al punt de trobada.

Edicions locals