Tenir 16 anys

Fotògrafa

La líder sueca del moviment ecologista contra el canvi climàtic Greta Thumberg de 16 anys, fa pocs dies va prendre la paraula a les Nacions Unides, davant de mandataris de tot el món. Personalment, em va colpejar.

Podia afrontar el seu discurs amb un  llenguatge après i formal, com a adolescent, per atraure els oients i rebre així indirectament, l'aprovació d'unes paraules còmodes, com faria un polític eficaç, disciplinat i poc clar, tal com els polítics ens tenen acostumats quan parlen.

La Greta amb la seva presència adolescent, quasi infantil, amb un rostre encara pur de vivències i com una nena que desperta al món, ens va fer emocionar i alhora ens va fer sentir culpables col·lectivament.

Ella –com pocs adults saben transmetre– amb llenguatge corporal directe, va encarar un discurs que no sortia de la preparació d'uns apunts. Eren les paraules que sortien dels sentiments, de la indignació, per allò que estava passant davant tota la comunitat política, ja que ningú s'atreveix a fer servir les eines d'autèntica voluntat per solucionar aquest crit d'alerta amb eficàcia.

Els  nostres fills i els que vindran, seran els hereus de la terra, hauran d'afrontar tota la desídia i indiferència d'ara, ja que els caps de govern actuals demostren que són incapaços de gestionar els problemes amb radicalitat. Què els hi explicarem? Quan ens demanin passar comptes per no haver actuat quan encara hi érem a temps, què els hi direm? Preguntava la Greta.

Amb els ulls vidriosos, quasi plorant, va renyar explícitament als responsables polítics. "Teniu por de ser impopulars, vostès no són suficientment madurs com per explicar les coses com són, inclús aquesta càrrega la deixeu per als vostres fills. Dieu que estimeu als vostres fills per sobre de tot, però els hi esteu robant el seu futur davant els seus ulls. És necessari el creixement constant? Només els preocupa l'econòmic, els diners, els guanys?"

Qui decideix en què s'inverteixen aquests guanys? En mans de qui estem? Qui administra i decideix quina és la precarietat més alarmant?

El món és un contrast de prioritats, sensibilitats. Avui i canviant de tema, però relacionat, encara a aquestes hores no s'ha trobat al cos del nadó llançat al riu Besòs pel seu progenitor de 16 anys. De la  mare adolescent, ningú en parla.

Mai res, és el que sembla i haurien d'esbrinar què hi ha darrere de les vivències d'aquests adolescents per oferir un contrast dràstic sobre l'ètica humana i el valor a la vida.

Encara que contradictori, sempre  s'ha de tenir en compte i aprofundir en el perquè uns adolescents desesperats opten per llençar al riu un nadó de dies?... Quina formació han tingut? Què els ha portat a obrar d'aquesta manera? Per què no van demanar ajuda? Quin infern interior porten impregnat, que els seus valors no hagin tingut prou força?

La Greta, per altra banda és a l'extrem de l'amor per la vida i l'empatia multiplicada per a tots els éssers en perill de mort. Visionadora del futur alarmant per a la humanitat.

Que curiós, els extrems enfrontats. Culpables?  Qui? Els entorns desestructurats? Les carències de polítiques socials, famílies desculturitzades?

Els tres personatges, la Greta i els pares del nadó, em produeixen un gran respecte... La Greta a través del seu amor per la vida, també plorarà altres cops, plorarem amb ella... El pare i la mare adolescents de 16 anys, viuran amb el dolor més profund i insondable tota la seva vida.....

Reflexionar col·lectivament, ens cal. Individualment, encara més.

Edicions locals