5.400 xapes

Politicòleg

L'àgora molletana segueix fumejant amb les runes calentes de l'enderroc de part del Tabaran i de la Cambra Agrària. Ja vaig reflexionar sobre el fet de suprimir referents col·lectius consolidats i la seva incidència en l'articulació d'un espai públic que fonamenta el debat polític. Si es van eliminant elements singulars en aquest àmbit, a manca de grans debats, se suprimeix la discussió política i es desplaça vers meres discussions sobre eficiència en la gestió.

El drama s'agreuja quan es pretén emmordassar barroerament la crítica i la dissidència. Expressar dubtes sobre decisions polítiques sense cap mena de base és més que criticable, però si es formulen amb citació d'elements que els fonamenten, es converteixen en raonables per més que plantegin explicacions o causes hipotètiques gruixudes. En aquest sentit, podem dir que temes com l'adjudicació de Decathlon o la llicència del centre d'oració musulmà han estat mal resolts o resolts amb manca de perícia a la llum de fets que s'han fet públics, malgrat les resolucions judicials a favor o en contra. Són controvertits i generen dubtes raonables que es projecten o bé en les intencions, o bé en les capacitats i aptituds de qui ho ha gestionat.

M'hauria agradat més debat i que es fes política. Però potser pel tarannà de l'Alcalde -o, per què no dir-ho, per la imperícia- es condiciona amb la intervenció de la justícia, sense demostrar la seva habilitat per a esvair els dubtes. Una justícia que, si se'm permet, també genera actualment molts dubtes raonables sobre la defensa de certs valors inalienables, sacrificats per la defensa de l'status quo del qüestionat Règim del 78.

5.400 xapes, algunes amb la ganyota del Borbó, segons la Fiscalia que tot ho afina, 14.400 més 3.000 de rescabalament segons l'Alcalde i els serveis jurídics municipals que paguem entre tots, costa criticar i dubtar públicament d'unes decisions polítiques. Aquestes són les condemnes que es demanen per a un regidor i un responsable d'un partit de l'oposició municipal per plantejar els dubtes abans exposats. Però potser és el preu de callar les boques i convertir l'àgora política molletana en un gran solar devastat. Per sort, però, silenciar pensaments i idees no té preu.

Enteneu ara per què m'angunieja participar en la vida pública i social de la ciutat? Quant hauré de pagar algun dia per a seguir escrivint columnes com aquesta?

Edicions locals