Valer o saber

Politicòleg

Perplex, he d'empassar-me les paraules que sovint he adreçat a amics i coneguts, en la serenor d'una trobada franca a peu de carrer o en la sordidesa d'un púlpit etílic, sobre el valor dels estudis. Fins i tot, en veure els grumolls de merda que ens regalimen  per la cara quan assistim a la batussa dels màsters entre líders del Règim del 78 i ens esquitxen de ple, em pregunto si algun filòleg em pot aclarir si "títol" i "titola" tenen un vincle etimològic originari, sobretot per a entendre la fal·lera, a l'estil "qui la té més llarga", respecte els currículums universitaris que surten impúdicament dels entrecuixos, conjurant sospites de farciment falsari.
Prou ja. Prou, però no pas perquè evidenciem que la batalleta de les titulacions és una coartada més per a entabanar-nos, ni perquè haguem de salvaguardar les arteriosclerotitzades universitats i el seu renom, ni fins i tot perquè aquesta immundícia pot degradar l'esforç de molta gent que creu en allò que ha estudiat i que ho voldria fer valer dignament, sovint amb un sobreesforç econòmic que no es pot permetre tothom. Prou perquè s'amaga la perversió que ens tenalla des de l'ensenyament infantil fins a la cadena de producció: la instrumentalització del coneixement. Així esdevenim mà d'obra eficient, productiva i adoctrinada exclusivament en la competitivitat agonista, deixant enfora el suposat fracàs.
He afirmat sovint que cal estudiar perquè és una fita vital que no es devalua com les propietats, el sou, o qualsevol bé patrimonial i econòmic, perquè s'escapa a la lògica del mercat i esdevé un atribut personal immarcescible i inalienable. Doncs un be negre.
La mercantilització universitària produeix títols que resumeixen allò que valem al mercat, però no pas allò que sabem. I d'aquí, aquest estúpid merder dels currículums.

Edicions locals