Temps de cacera

Antropòloga

S’acosta l’estiu, les festes majors, i una de singular, Sant Fermí, la festa que ara ja porta incorporat l’estigma de la violència contra les dones.

I no és només a Sant Fermí que passa, però la visibilitat d’una festa mundialment reconeguda, i els fets terribles de l’any passat amb “La Manada” com a etiqueta, no poden deixar-nos indiferents.

S’està destapant arreu del món la violència contra les dones, només pel fet de ser dones,  que fins ara romania amagada darrere les convencions socials. Els moviments com “Me too”, “Cuéntalo”, “Explica-ho”, i d’altres, estan fent aflorar allò que tots sabíem. Violència a les cases, violència a les empreses, violència als carrers, violència a totes les classes socials, violència arreu. Indistintament de les cultures, dels països, dels territoris, el denominador comú és que la dona pateix discriminació, personal, econòmica, social i violència.

Tota aquesta violència ha començat a sortir a la llum perquè la dona ha començat a tenir capacitat de decisió pròpia. Primer les píndoles contraceptives, nosaltres decidim si volem procrear o no. Després la formació i l’entrada al món laboral remunerat, han proporcionat a la dona la capacitat de decidir què vol fer de la seva vida, és més, la capacitat de viure sense ser depenent d’un home.

Aquesta és la gran revolució del segle XX i del XXI.

A més, aquesta capacitat de fer comporta la modificació de la prestació de serveis sense remunerar que les dones han fet i fan a totes les cultures, exercint la cura de les famílies, fills, pares, etc. És llavors quan l’organització social comença a necessitar una remodelació. S’ha de pagar el que abans no calia pagar. S’ha de canviar el concepte de societat per a respondre a les necessitats de les noves dones i homes.

És per això que algunes dones comencen a atrevir-se a denunciar, primer morint com el famós cas d’Ana Orantes, la dona que va denunciar el seu marit a la televisió andalusa i que va morir assassinada per aquest quan va tornar a casa. I després aconseguint que aquesta visibilitat faci efecte a la societat quan surt a les pantalles de la televisió i del mòbil. El cas de La Manada és el darrer exemple.

Per això alguna cosa ja és diferent, tot i que queda molta feina per fer, ara ja és temps de cacera, “les manades” haurien de començar a tremolar.

Edicions locals