Eurovisió, twelve points

Antropòloga

Estem a la setmana d’Eurovisió, un festival de la cançó que semblava mort, però que les xarxes socials i Internet han despertat, convertint-lo en una tempesta de comunicació global.

Fins que Internet no va aparèixer a les nostres vides, la comunicació era unidireccional. Quan els humans van començar a crear el llenguatge, les llengües van crear aquesta via de comunicació en la qual un emissor enviava la informació que rebia un receptor, de tal manera que històricament aquesta unidireccionalitat va crear els mitjans de comunicació de masses que van ser el segon moment revolucionari. La impremta, però sobretot la ràdio i la televisió van començar a crear espais de comunicació territorialment molt grans, que ultrapassaven la distància que podia cobrir un humá sol.

El segle XX però va trencar tots els esquemes quan la telefonia, la televisió i els ordinadors van fer entrar la gent en el món d’Internet. I aquesta comunicació, fins llavors unidireccional, es va convertir en bidireccional, en multidireccional. No només es podien comunicar dues persones que estiguessin en el mateix moment al mateix lloc, sinó que podien estar en llocs molt diferents i establir comunicació directa, ja fos en format de conversa com en format participatiu en blogs o xarxes socials.

I és en aquest punt que Eurovisió, festival netament unidireccional, es troba amb el món de Twitter i es converteix en un producte clarament bidireccional. Els televidents no només poden comentar el programa amb la família al sofà de casa, sinó que poden participar en la conversa global de Twitter, produint un efecte crida a espectadors que, d’altra manera, no es mirarien el programa.

A més, les votacions per determinar els guanyadors, es poden fer directament des del mòbil on a l’hora comentes la jugada amb la gent, un cercle tancat perfecte. Un producte audiovisual de primer ordre que pot trencar l’hegemonia de les productores clàssiques de música perquè Eurovisió pot arribar a milions de persones però a més, produeix una conversa que genera encara més capacitat de prescripció de les cançons.

Internet no deixa de sorprendre’ns, i per això, es mereix els dotze punts, la màxima puntuació eurovisiva.

Edicions locals