El Grup de Teatre Segle XX celebrarà aquest dissabte l'acte central del seu 50è aniversari, amb la presentació del llibre del seu primer mig segle i amb la instal·lació d'una placa commemorativa a l'Auditori de l'Ateneu Jaume Rifà.

El 2020 havia de ser un any ple de propostes regulars per celebrar l'efemèride. Però la pandèmia ho va frustrar i els Pastorets amb intèrprets d'èpoques ben diferents de l'entitat van ser de les poques propostes que van poder reeixir.

Els Bundis –una versió inventada i disbaratada del clàssic de Folch i Torras– d'aquest pròxim Nadal –també amb actors i actrius que han passat pel grup de teatre en etapes ben diferents– serviran per cloure aquest aniversari.

Pel que fa al llibre que es presenta dissabte, la directora de l'entitat, Marisol Juan, explica que han volgut mostrar amb imatges el recorregut d'aquests 50 anys. Tanmateix, lamenta que "ha sigut molt difícil, perquè moltes fotografies no les hem aconseguides". El que no hi falta és el repartiment de totes les obres que s'han fet amb els noms de tots els participants.

Va néixer amb tres branques

"El grup el va crear el Manel Insa, qui va agafar uns nois joves per fer-ho", explica la directora, qui recorda que a Insa "tenia molta passió per la fotografia". És per això que, al principi, el grup tenia una branca d'aquesta disciplina, a banda de la teatral. A més, també es va crear aleshores el GAM (grup d'alta muntanya), una altra pota de la mateixa entitat, i amb la qual els membres feien excursions.

Avui dia, més enllà del grup de teatre –que des de l'inici sempre ha estat l'eix principal de l'associació–, el GAM continua actiu amb la Flama del Canigó per Sant Joan. Amb tot, la Marisol no tanca les portes a ampliar la seva activitat: "Hem fet alguna sortida amb la canalla i veig que els hi agrada. Són projectes que estan a la caixa, a punt de sortir".

Una escola de vida i de català

Centrats en la seva pràctica principal, el teatre, des de l'entitat apunten que han creat "una miniescola de teatre". Sobretot, refermen que creuen molt en el teatre per a la canalla: "Els hi dona un potencial a l'hora d'expressar-se al col·legi, a la vida...".

Al mateix temps, es mostren convençuts que hi aporten el seu granet de sorra en favor del català. "M'estic trobant que a la canalla més jove els costa molt improvisar en català. Tots saben el català, però si els deixes, ells tiren al castellà", explica la Marisol, qui tampoc està d'acord amb vincular el fet de ser amateurs amb el nivell mostrat sobre l'escenari. "La gent no s'hi dedica professionalment, però això no vol dir ni que ho facin més bé, ni més malament. Moltes obres s'ha treballat molt bé i han sortit molt bé", hi apunta.

De fet, tot i que bona part dels membres de l'entitat es dediquen a professions ben diverses, tampoc en són pocs qui acaben dedicant-se a diverses branques del teatre, com tècnics o actor. "Fins i tot hem tingut gent que ara és famosa, com la Neus Ballús, que s'ha dedicat al cinema".

Ara mateix, a diferència del que acostuma a passar en molts altres grups de teatre, a Sant Fost hi ha molta gent jove i poca gent gran. "La gent gran s'ha anat desvinculant del teatre i seria bo tornar a tenir un grup de gent gran que ho tirés endavant", apunta la Marisol, qui es mostra optimista, ja que ja hi ha unes mares apuntades que ho podrien fer possible.

Arribar al públic, greu problema

No tot són flors i violes, sinó que la principal espineta clavada és l'assistència al teatre. "Encara a la gent li costa venir al teatre. Poden deixar la tele per un moment i venir-hi", diu la directora, qui tampoc creu que el preu dels tiquets siguin cap barrera: "Val més una coca-cola en un bar que no pas una entrada al teatre".