“Estem trencant mites. El cos humà pot arribar a fer coses que eren impensables”

Sergi Mingote, alpinista

Esports, Rècord Guinness 14x1000 per Sergi Mingote

“Estem trencant mites. El cos humà pot arribar a fer coses que eren impensables”
“Estem trencant mites. El cos humà pot arribar a fer coses que eren impensables”

José Luis Rodríguez Beltrán

Fa pocs dies que Sergi Mingote ha tornat de fer el seu setè cim de vuit mil sense oxigen artificial. L’alpinista paretà reprendrà el repte, de coronar els catorze vuit mils en 1.000 dies, a la primavera de 2020. L’objectiu és establir el nou rècord mundial i per fer-ho Mingote compta amb el suport del CAR de Sant Cugat.

–Després del setè cim toca descansar?
–Doncs si, recuperant una mica. Encara em noto força cansat i ja m'ho van dir al CAR de Sant Cugat, que a mesura que vagi superant vuit mils m'ho notaria i aquest és el setè en poc més de 400 dies... I el Dhaulagiri és molt més exigent que altres cims de vuit mils. He patit cremades de segon grau als llavis, encara no tinc sensibilitat en els dits dels peus... em recordo molt a l'expedició del K2, que va ser també molt exigent.
–Pujada i baixada complicada al Dhaulagiri...
–Van set setze hores en total. Vaig sortir a les nou de la nit i vaig arribar a dos quarts de dues de l'endemà i la baixada van ser sis hores més. A més, una baixada sense piolet perquè vaig haver de reparar un tros de corda, que on va caure un dels companys i podia haver mort. Un alpinista grec va girar en el mateix emplaçament per la dificultat. Així que la travessa la vaig fer només amb el bastó i va ser molt dur. Just quan queia la nit arribava al campament 3 i av ser una nit complexa perquè els companys Juan Pablo i Moisès no arribaven,,, finalment van arribar a mitjanit. 
–Al cim vas recordar l'alpinista mort Juanjo Garra. 
–Ell era tècnic d'esports de Lleida, jo a Granollers, i compartíem experiències de com compaginar la feina i l'alpinisme. Ell va perdre en aquesta muntanya tan complicada, que va quedar-se amb la seva vida, i en l'àmbit personal crec que el Juanjo s'ho mereix i em feia il·lusió poder-ho fer. Això demostra els valors de la muntanya, allà tots som companys i tenir un record per algú que ha deixat la vida fent allò que més li agrada, sempre és maco.
–T'imaginaves fa uns anys convertir-te en un esportista d'elit?
–Qui m'havia de dir que amb 48 anys em dedicaria professionalment a la muntanya i en un projecte com aquest. Estic molt content perquè m'ha agafat en un moment de la vida que les reflexions són molt reflexionades, que no tindré els pecats de joventut. El projecte té una exigència molt elevada i al CAR de Sant Cugat em cuiden molt bé, que em permet pujar de manera continuada set muntanyes de vuit mil sense oxigen artificial. 
–Per ara, has pujat set cims en 444 dies, et queda la meitat...
–El repte del 14x1000 Project Catalonia contempla pujar els catorze cims en 1.000 dies, però això no és el més important. El 1.000 és un número rodó i potser farem el repte segons els meus càlculs en 1.100 o 1.200 dies, és a dir, tres anys o tres anys i mig. La part important no és aquesta, la part important és millorar el rècord del sud-coreà Kim Chang-Ho, que ho va fer en 7 anys, 10 mesos i 6 dies.
–Físicament és possible?
–Podem trencar una barrera fisiològica. En l'àmbit mèdic esportiu es fan ara qüestions, com per exemple, com és possible que un cos estigui tant de temps en exposició a l'alçada quan es deia que un cos havia de recuperar entre cinc i sis mesos després d'un vuit mil. Estem trencant mites i si aconseguim en menys de quatre anys els catorze vuit mils, estaríem rebaixant gairebé a la meitat l'actual rècord mundial. El cos humà pot arribar, amb entrenament, constància i esforç, fer coses que eren impensables. A més, fa pocs dies que un ésser humà, Eliud Kipchoge, ha baixat de les dues hores en una marató. Nosaltres, en l'alpinisme també podem fer una cosa que no s'ha fet mai. 
–Sents que el projecte és seguit?
–El repte té una diferència de qualitat i és que la pujada dels catorze cims és sense oxigen artificial. Llavors, veig que cada vegada sóc més conegut en l'àmbit internacional. Moltíssima gent em pregunta pel projecte i, per exemple, a l'última expedició va haver-hi un seguiment d'uns 25.000 usuaris seguit en línia la pujada.
–I un projecte vinculat amb la candidatura dels Jocs d'Hivern Pirineus-Barcelona 2030.
–És un projecte de país que va més enllà de les nostres fronteres i uns Jocs d'Hivern amb Barcelona, d'epicentre, i els Pirineus, per donar a conèixer, és una oportunitat pels pobles de les nostres muntanyes. Em sento molt còmode sent ambaixador i és un honor per a mi. 
–Tornes a marxar aviat...
–En vint dies fem un trekking al Nepal amb uns projectes inclusius amb joves discapacitats. També  a orfenats per lluitar contra la discriminació que pateixen algunes noies quan tenen la menstruació, que fins i tot, són apartades de casa.  Però abans d'això presentarem el llibre del repte dels sis vuit mils en 365 dies i es dirà A Pulmón.

Edicions locals