De Tindouf a Mollet: l'experiència d'acollir un nen sahrauí

Amb la crisi les famílies que acollien menors sahrauís van reduir-se, però ara aquesta xifra torna a augmentar

Societat

Francisco, Lidia i Daniel
Francisco, Lidia i Daniel

Albert Alexandre

La Lucia, el Francisco i el seu fill, el Daniel, ara fa un any encara no sabien que passarien el darrer estiu amb en Wallad. Va ser pels volts de juny de 2018 quan aquesta família de Mollet va decidir acollir el nen sahrauí. El pròxim juliol i agost repetiran l'experiència.

"El meu germà, porta fent-ho dos anys i per això vam decidir-nos-hi", explica el Francisco. "Al principi teníem molta il·lusió, però una mica de por, ja que no coneixes els nens i no saps com vindran", relata la Lucia per afegir que "quan arriben a l'aeroport del Prat porten més d'un dia viatjant, i el Wallad mai havia estat en cap família d'aquí". Amb tot, segons afirma, després de l'impacte inicial, quan el nen de 10 anys va arribar a la casa de la família molletana i va menjar, li va canviar totalment la cara.

Cada estiu centenars de nens sahrauís que viuen als camps de refugiats de Tindouf, a Algèria, venen a Catalunya. Ho fan per evitar els mesos de més calor a casa seva quan el termòmetre pot arribar als 45 graus.

És gràcies a la iniciativa Vacances en Pau que a tot el territori acull a 450 nens i nenes sahrauís, i que té com a objectiu fer que els menors gaudeixin d'una alimentació adequada i passin revisions mèdiques durant aquests dos mesos. "La seva dieta allà, bàsicament és a base de cereals i no mengen ni verdures ni fruites", diu la Lucia.

Tindouf

L'acollida és "només una petita ajuda". Des que va morir el dictador Franco el 1975, el Sàhara Occidental va quedar annexionat a Marroc i els seus habitants van haver de fugir. Avui, aquesta població de 250.000 que viu a Algèria no pot tornar a casa i els seus compatriotes que són al Marroc "són tractes com púrria". "Tot i que fem activitats per visualitzar la seva situació i una petita manifestació a Barcelona amb els nens, els mitjans silencien aquesta història", afirma el Francisco.

Al Baix Vallès, malauradament, la quantitat de famílies que acullen nens i nenes sahrauís és molt baixa. "En total n'hi ha 10 a tot el Baix Vallès i 24 al Vallès Oriental", assevera Ignasi Altimir coordinador de Vacances en Pau al Vallès Oriental.

Aquesta xifra no sempre ha estat la mateixa. "Abans de la crisi les famílies que acollien eren bastantes més", lamenta Altimir. Per a la Lucia té lògica, ja que per acollir cal tenir clar que "el nen és durant dos mesos un membre més de la família i això té una implicació logística... molta gent va haver de deixar d'acollir perquè es va quedar sense feina o havia de treballar a l'estiu". Per la seva banda, Altimir afirma que espera que "en els pròxims anys, ara que la crisi no es nota tant, es recuperin el nombre de famílies que acullen".

La Lucia i el Francisco animen a altres famílies a realitzar aquesta experiència. "Són nens molt alegres i enèrgics que aprenen molt de pressa. Al principi et comuniques per signes, però en dos mesos ja saben moltes paraules", afirma la parella molletana que durant tot l'any ha parlat per xarxes amb el Wallad.

"El dia més difícil és quan marxen, però saps que se'n van a casa, on tenen les seves famílies, que per altra banda són xarxes molt estructurades", diuen. Amb aquesta afirmació, volen trencar el mite: els nens sahrauís viuen millor a Tindouf, inclús quan allà no hi tenen els recursos materials que aquí troben. "Als camps de refugiats funciona el matriarcat", explica la Lucia tirant per terra més tòpics.

Escola a Tindouf, Algèria

Edicions locals