Dona i poder, una relació desigual

La presència femenina en els llocs de comandament de molts dels àmbits de l'esfera pública és, encara avui dia, minsa en comparació amb els homes

Societat

Alcaldes i alcaldesses  al Baix Vallès  des de la restauració de la democràcia
Alcaldes i alcaldesses al Baix Vallès des de la restauració de la democràcia

A l'abril de 1979 se celebraven a Espanya les primeres eleccions municipals dels ajuntaments democràtics. D'aleshores ençà, i ara farà 40 anys, només nou dones dels 48 escollits a les urnes han ocupat l'Alcaldia d'algun dels municipis del Baix Vallès.

Després dels 40 anys de dictadura franquista, durant els quals –per descomptat– no hi va haver cap dona al capdavant d'un Ajuntament baixvallesà, la democràcia retornava a les dones la possibilitat de participar de la vida política municipal. Després d'aquells primers comicis del 1979, dues van ser les alcaldesses triades a Baix Vallès: Anna Bosch, de Mollet, i Rosa Martí, de Parets, que juntament amb les alcaldesses de la Garriga i Sant Celoni –Núria Albó i  Teresa Rossell, respectivament, van formar l'anomenat pòquer d'alcaldesses del Vallès.
"La majoria de la població ho va acceptar molt bé, eren aires nous, tot estava per fer i teníem molta il·lusió", recorda Martí, primera alcaldessa de Parets. "Les dones alcaldesses érem observades amb més deteniment que els homes, però crec que ens en vàrem ensortir molt bé", explica. Martí recorda aquells moments com "molt intensos i creatius", i rememora l'estima que rebien de la gent del poble i "molt especialment de les dones; crec que era a qui més els agradava tenir una alcaldessa", opina.

Per a Montserrat Tura, alcaldessa de Mollet entre 1987 i 2003 –i la dona que més temps ha estat al càrrec al Baix Vallès– el fet que en aquells moments hi haguessin dones que estiguessin al capdavant de la política local "va obrir molts camins tot i que potser no érem conscients que ho estàvem fent", diu. "En certa forma vam ser exemple de com es pot tenir un càrrec de responsabilitat i alhora ser una dona, sense excusar-te".

La molletana recorda que aleshores s'havien de combatre moltes desigualtats de la població i "ser dona n'era una d'afegida". L'exalcaldessa, que més endavant també va ocupar els càrrecs de consellera d'Interior i Justícia de la Generalitat, apunta que fa uns anys era molt present el debat de les capacitats de les dones, un debat "ara, formalment desaparegut".

Un conflicte latent

El conflicte de gènere, encara present a dia d'avui, en aquells moments es feia molt més evident i era intrínsec a la societat. "Aleshores l'accepció d'alcaldessa al diccionari era únicament dona de l'alcalde. Recordo que quan suspenia el ple per alletar la meva filla el cap de l'oposició m'ho retreia. Ara això sortiria als diaris i potser el faria dimitir", assevera Tura, qui considera que "s'ha avançat i hi ha més consciència però encara estem lluny del que voldríem".

Tot i aquells models exemplificants de les primeres alcaldesses, la masculinització de la política baixvallesana, sobretot al capdavant de la institució local és evident. De fet, actualment, dels vuit municipis baixvallesans només hi ha un que està comandat per una dona. Montserrat Sanmartí és des del 2008 alcaldessa de Sant Fost.

"En alguns àmbits més masculins sí que he notat durant la meva trajectòria una mena de menysteniment per ser dona però en general el tracte ha estat exquisit, sobretot per part dels meus companys alcaldes", exposa Sanmartí. La santfostenca considera que la visió femenina atorga un fet diferencial a la política. "Les dones estem perfectament preparades i som competents en totes les àrees però aportem una sensibilitat diferent, que crec que fa la política més social i propera", assevera. 

Malgrat la llei de paritat, que entrava en vigor l'any 2007 per afavorir la presència femenina en les institucions i els alts càrrecs, la cara de la política continua sent masculina. Un exemple d'això és que, malgrat que el nombre de regidores ha incrementat –ja que la llei limita a un 40% la presència de candidats d'un mateix sexe en una llista electoral– de cara a les eleccions municipals del proper 26-M les caps de llista femenines al Baix Vallès són encara en franca minoria.

70% és el percentatge de dones que ocupen càrrecs de direcció a l’Ajuntament de Mollet

Aprofitant aquest 8 de març, l’alcalde de Mollet, Josep Monràs, s'ha reunit amb les directives que treballen al Consistori i els ha transmés la necessitat de "fer efectives polítiques i mesures que no discriminin les dones a l’hora d’optar a càrrecs directius i que serveixin per lluitar contra la bretxa salarial entre dones i homes".

Edicions locals