'Mollet ja disposa d'uns jutjats del segle XXI per poder donar un servei públic de qualitat i eficient'

Ester Capella Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Societat

'Mollet ja disposa d'uns jutjats del segle XXI per poder donar un servei públic de qualitat i eficient'
'Mollet ja disposa d'uns jutjats del segle XXI per poder donar un servei públic de qualitat i eficient'

Laura Ortiz

La Consellera de Justícia ha presidit aquest dijous la inauguració oficial dels nous jutjats, la culminació d'un trasllat que es desencallava fa poc més de dos anys, amb Carles Mundó com a responsable del Departament. Capella es mostra satisfeta per les noves instal·lacions de 2.800 metres quadrats a Can Fàbregas i que unifiquen tots els òrgans judicials de la ciutat –jutjats i Registre Civil– en un mateix edifici.

–Després de mesos de treballs, els nous jutjats ja són operatius. Estan satisfets amb el resultat?
–Sí, tenint en compte que estem amb pressupostos prorrogats i que venim d'un Article 155 que va dificultar i endarrerir la presa de decisions. El Govern de Catalunya governa i fa moltes coses i, entre aquestes, garantir els drets a la ciutadania i aquests també es garanteixen a través d'uns edificis en què es presta un servei públic com la justícia, que ha de ser de qualitat i eficient. El nou edifici és del segle XXI i considerem que garanteix tots els drets de les persones que hi acudeixen. En allò que som competents i podem fer coses, les fem.
–Han estat molts anys de reclamacions.
–És veritat que aquest edifici arriba tard però no és un retard imputable a l'actual equip de la Conselleria ni a l'anterior. En aquests tres o quatre anys hem assumit el tema i hi hem posat fil a l'agulla. La prova és que inaugurem uns nous jutjats, que s'incorporen als més de cent edificis de primera qualitat que ja tenim en funcionament. Hi ha un salt qualitatiu en els edificis judicials des que Catalunya assumeix les competències en matèria d'administració de justícia. El canvi és molt substancial i ho hem fet gairebé a pulmó.
–Què vol dir amb això?
–Doncs que ho hem fet amb recursos propis i gairebé sense ajuda de l'Estat. Hem posat en marxa 56 òrgans judicials nous, no és poca broma, són més de 200 milions d'euros que portem a l'esquena. Representa un esforç pressupostari i de país i és una voluntat de dotar-se de les millors eines per donar servei a la ciutadania.       
–El canvi d'edifici respecte al d'Anselm Clavé és substancial però quines són les principals millores?
–Es millora en tot. Els espais són més amables, més nets, amb llum, accessibles per a tothom i permeten una forma de treballar molt més fluïda i eficient. En concret, es millora, per exemple, en la custòdia de les persones detingudes, amb circuits separats que preservin la seva presumpció d'innocència, i que evitin que es barregin amb les víctimes i testimonis. Això és bàsic per garantir la seguretat al propi espai i per als treballadors però també la presumpció d'innocència que és un dret fonamental que també hem de protegir. S'ha dotat d'espais perquè tothom pugui treballar en situacions òptimes i fer possible una justícia ràpida i eficient que doni resposta al que ens demanda la ciutadania.
–Una de les novetats és el jutjat de guàrdia únic?
–Això vol dir que hi ha un espai concret per a les guàrdies i que s'hi desplacen els jutges. Això afavoreix que la feina que comporta la guàrdia no entorpeixi la feina ordinària de la resta de jutjats. És una manera de treballar molt més eficient i fa que els que treballen de forma ordinària la tramitació dels assumptes ho facin amb normalitat sense la pertorbació del que representa una guàrdia, que implica moments més complicats.
–Actualment, la seu de la Fiscalia es troba a Granollers. Finalment, Mollet disposarà d'una subseu?
–Estem esperant resposta del Ministeri de Justícia perquè això no depèn de nosaltres. Des del Departament s'ha iniciat el tràmit de tot allò que ens pertoca que és ampliar el lloguer en 500 metres més per a aquesta subseu que s'afegirien als 2.800 metres del nou edifici. El Departament de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda ha iniciat els estudis de viabilitat econòmica per a aquesta ampliació de lloguer. Estem en una situació de pressupostos prorrogats i això s'ha d'incorporar en el pla d'equipaments i en el pressupost de Justícia per als propers anys.
–És un edifici nou i 700 metres més gran que el d'Anselm Clavé, però hi ha la possibilitat de fer-lo créixer?
–Si es necessitessin més òrgans judicials potser sí però en aquests moments amb les ràtios que tenim de jutges i amb l'anàlisi i prospectiva que fem no sembla que sigui necessari. En aquests moments es cobreix sobradament la prestació i hem de veure si en els anys que han de venir cal o no cal però en principi sembla que anem ajustats. On hi ha ara la necessitat és en la subseu de Fiscalia.
–Les noves instal·lacions tenen un gran magatzem per a arxivar expedients i documentació. En quin punt està la digitalització en l'administració de justícia?
–Anem avançant en el desplegament i de forma molt segura. Justícia.cat és una eina de digitalització potent i robusta, que passa totes les auditories per garantir la seguretat que els expedients només els poden veure les persones que hi tenen dret a veure'l, que no corren per les xarxes dades personals... Això requereix un desplegament molt segur i a poc a poc. Només ens faltaria el desplegament de l'àmbit penal, els altres estan en curs i perfectament testats. La digitalització plena del sistema és un repte important perquè l'àmbit de la justícia és un dels que històricament ha mostrat més resistències a la implantació de noves tecnologies i noves maneres de treballar i d'organització.  
–En aquest sentit, les instal·lacions estan preparades per al nou sistema de treball que implica l'Oficina Judicial. Es preveu la seva implantació a Mollet en breu?
–Aquesta implantació també requereix fer-la a poc a poc perquè també suposa preparar els treballadors i treballadores públiques perquè és una altra manera de treballar, que també repercuteix en els usuaris. És un canvi important i les noves instal·lacions també ajuden a fer aquests canvis en la manera de treballar.
–A l'edifici dels jutjats d'Anselm Clavé hi ha un espai propietat de la Generalitat. Se sap què s'hi farà?
–Això depèn de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat que és qui gestiona tot el patrimoni públic del Govern català i és qui pren les decisions. L'espai està adscrit a Justícia però un cop ja no s'hi fa l'activitat per la qual el tens adscrit, Patrimoni el posa en joc en funció de les necessitats. Es podria donar el cas que sigui aprofitat per un altre departament.    
–Situar el registre civil a l'edifici dels jutjats també permetrà agilitzar tràmits...
–És una millora que ajuda a ser més eficient i donar una resposta més ràpida, tot i que això també depèn de la permanència dels jutges als jutjats de Mollet.
–Al partit judicial de Mollet hi ha molta rotació.
–Aquí i en els destins on les categories no són les mateixes que a altres places més grans. És una qüestió també de progressió en la professió. Això és lícit però també hem de garantir que hi hagi certa permanència, potser no tota la vida en un mateix lloc, però sí estabilitzar aquestes destinacions.
–I què pot fer el Departament per garantir l'estabilitat?
–Nosaltres no hi podem fer res. A qui li correspon és al Ministeri de Justícia i al Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Sempre hem fet demandes de dotar de més jutges i buscar mecanismes per evitar una extrema rotació.
–A l'estiu, l'Ajuntament anunciava que reclamaria per la via judicial a la Generalitat el pagament dels diners corresponents a la cessió que durant anys el consistori ha fet de l'edifici de Prat de la Riba, on hi havia el Registre Civil.
–No voldria entrar en aquest debat amb l'alcalde perquè ara inaugurem els nous jutjats després de molts anys de promeses incomplertes i projectes fallits que han representat un cost per al Govern del país. Perquè hipotecar i fer primeres pedres i remoure terres té un cost i no vull entrar en retrets. D'aquestes qüestions de les quals no hi ha un acord ni un conveni signat ja en parlarem. És un debat que l'alcalde ja tractarà amb Economia per saber si aquest deute és reclamable o no. També podem parlar de l'obligació per part de les administracions de ser lleials i facilitar espais per fer possible la prestació d'un servei públic.

Edicions locals