'No estem fent res il·legal amb el tema dels sous. Hem vingut per treballar i s'haurà de valorar la nostra feina'

Carles Miquel Alcalde de Sant Fost de Campsentelles

'No estem fent res il·legal amb el tema dels sous. Hem  vingut per treballar i s'haurà  de valorar la nostra feina'
'No estem fent res il·legal amb el tema dels sous. Hem vingut per treballar i s'haurà de valorar la nostra feina'

El candidat d'ERC-Junts per Sant Fost és el nou alcalde després de la renúncia de Maria José Sánchez. Miquel assumeix el càrrec en un moment en què la polarització veïnal al poble és patent i amb el repte d'engegar polítiques que evidencïin el canvi promès en campanya
després de dècades de governs d'IUSF

–Esperava ser alcalde fa tres mesos?
–Aleshores era candidat, havíem plantejat una candidatura molt potent a nivell de persones de molts àmbits del poble. Vam ser l'únic municipi que va poder fer una cadidatura unitària republicana i independentista i els resultats electorals de les europees i a l'Estat ens donaven esperances i, finalment, van ser els de les nostres millors travesses.
–Però no van aconseguir la majoria...
–Érem i som conscients que al poble hi havia i hi ha dos grans pols, veïns que s'estimen molt i que defensen la feina d'IUSF però també hi ha un altre grup de veïns i veïnes que són els que ens ha votat a nosaltres i a les altres forces que es platejaven una alternança de govern. Nosaltres confiàvem en ser capaços de sumar i aconseguir aquest canvi.
–Precisament un dels reptes del nou equip de govern seria gestionar aquesta confrontació perquè no es converteixi en un conflicte enquistat.
–Correcte. Hem de recuperar el diàleg, el treball pel poble. Totes les candidatures volem el millor per a Sant Fost. No pot ser que portem tres mesos de legislatura i amb prou feines haguem parlat de projectes. Des del govern no estem entrant en cap mena de confrontació, no responem a la crispació, perquè intentem passar de puntetes i centrar-nos en definir les millors polítiques públiques per Sant Fost, per retornar la confiança als veïns i veïnes. Ens agradaria que l'oposició també enfoqués la seva energia cap a fer un control al govern, que és la seva funció.
–Quins mecanismes farà servir el govern per afavorir aquest major diàleg?
–Tots els que tinguem a l'abast. Hem creat una Regidoria de Transparència i una de Participació Ciutadana perquè nosaltres hem de posar en marxa mecanismes perquè tothom se senti representat: veïns, entitats i partits polítics. Si hi ha alguna gran decisió per al poble creiem que el veïnat i els partits polítics han de poder dir la seva amb taules de diàleg i partipació.
–Esperaves ser alcalde d'aquesta manera? Hi ha un punt d'autocrítica en tot el que ha passat?
–El primer ple d'investidura va ser una sorpresa per a tots plegats, no el mateix dia del ple, sinó en el període que hi va haver entre l’assemblea del PSC i el ple. Durant el divendres 14 es planteja una alternativa i s'executa. Els regidors d'ERC vam haver de decidir si renunciàvem a la natural posició de candidatura a l'Alcaldia o donàvem suport a la candidata Maria José Sánchez.
–Hi ha molta gent que no ha entès el suport a Sánchez.
–Vam posar per davant l'interès general. Ens vam presentar a les eleccions per promoure les polítiques de canvi que portàvem al programa. Vam estar disposats a renunciar a l'Alcaldia mentre l'acord programàtic es pogués desenvolupar. Com han anat les coses després? Realment és una situació no desitjable. Hem hagut de suportar un acarnissament i una pressió, sobretot la Maria José que ha sigut greu. Ens va dir fa un parell de setmanes que creia  que havia de treure del punt de mira dels atacs del despatx de l'Alcaldia per poder avançar. Ha preferit donar aquest pas i nosaltres li hem donat suport. Que hagués estat més natural potser? Segurament, però va venir com va venir. Vam haver de prendre una decisió en un moment donat i vam posar per davant l'interès del poble. Nosaltres vam considerar que el poble havia decidit que hi hagués un canvi, molt ajustat però ho havia decidit.
–Molta gent acusa Sánchez de transfuguisme. Vosaltres no critiqueu la seva actuació?
–Per nosaltres és legítim. Ella es va presentar amb una idea. Va fer una campanya electoral en la qual, en tot moment, demanava el vot per promoure un canvi a l'Ajuntament.
–Però ella es presentava amb les sigles del PSC i potser per això molta gent la va votar.
–Sí, però al final tenen un programa i demanaven el canvi. Hi ha vídeos publicats a les xarxes en els quals es diu que l'acord de la legislatura 2015-2109 no s'havia respectat i que ells havien de liderar aquest canvi. De fet, la mateixa nit electoral el partit socialista ens deia que aritmèticament  sumàvem i que seríem capaços de tirar endavant aquesta legislatura. Vam tenir set reunions, vam redactar un acord programàtic i per això ens va sorprendre una mica la decisió que es va prendre en aquella assemblea.
–Creieu que va haver pressions de la cúpula del PSC?
- N'estem segurs. Evidentment s'han de respectar les decisions assembleàries però entenc que ella va valorar què l'havia portat a ser candidata i al final es va trobar amb una decisió que no la representava.
–El canvi a l’Alcaldia ja estava previst des de feia temps?
–Ho nego rotundament. Mai, mai, mai en les converses que es van succeir en aquells dies, de fet va ser un dia –14 de juny–, mai es va parlar d'una data límit en el seu càrrec d'Alcaldia. No tindria cap sentit. Es va arribar a un acord i no hi va haver absolutament cap definició temporal. Va ser una oportunitat, vam apostar per ella i vam tirar endavant.
–Parlem del nou cartipàs. Hi haurà algun canvi respecte al que es va presentar?
–Jo com a alcalde deixo alguna de les regidories que tenia assignades, però són petits serrellets. Al final els regidors que hi havia al capdavant de cada una de les carteres segueixen portant les regidories que portaven. Jo seguiré portant Hisenda i Comunicació les demés les cedeixo.
–Sánchez serà primera o segona tinent d'alcalde?
–Serà tinent d'alcalde. Primera o segona no és un tema que ens preocupi. Ella portarà les regidories de Media Ambient, Feminisme i LGTBI+, Transparència i Turisme.
–Es mantindran els sous que es van aprovar?
–Haurem de donar compte de qualsevol moviment que hi pugui haver en el proper ple. Si hi ha algun canvi seran mínims en dedicació, però petits canvis.
–Sant Fost necessita tres polítics a dedicació exclusiva?
–Si comparem la plantilla de l'Ajuntament de fa 12 anys amb la plantilla que hi ha ara hi ha unes diferències descomunals. En aquest Ajuntament fan falta braços. Una de les raons perquè la gent ens escull és perquè posem en marxa les polítiques que portem amb el nostre programa. Ens hem adonat que hi ha àrees infradotades, tenim el pressupost que tenim... És molt llaminer quan es parla dels sous dels polítics. Hem vingut aquí per treballar i fer el que ens demanen i quan se'ns exigeix s'haurà de valorar el que és la nostra feina. No estem fent res il·legal. Al final no deixem de ser veïns i veïnes que deixem la feina en un entorn i la venim a fer aquí.
–Les tres dedicacions exclusives eren una condició del pacte entre ERC-JxSF, Sant Fost en Comú i Sánchez?
–No és el cas. Hem valorat a on calia incidir més. L'àrea de Serveis Socials és una àrea en què, com a govern d'esquerres, creiem que hi hem d'aportar el màxim de recursos. Per altra banda, Sant Fost és un poble verd, un percentatge altíssim del nostre territori és muntanya, i creiem que és un dels nostres actius i hem de treballar perquè així sigui. La regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat ha de ser un dels pilars fonamentals de la nostra política.
–Parlem d'acció de govern. Quines seran les vostres línies prioritàries de treball?
–Aquests primers dos mesos, cada regidors està valorant quins recursos té a la seva àrea. Estem treballant sobre un pressupost que no hem defensat nosaltres i qualsevol gran projecte que ens plantegem ens l'haurem de plantejar a partir del 2020, amb el nostre pressupost. Evidentment les grans línies d'actuació tindran a veure amb els grans pilars que t'he comentat. Mobilitat, medi ambient, àrea de serveis socials i educació... Hi ha molt a treballar i hem d'aplicar les polítiques que portàvem als nostres programes.
–Diu que la mobilitat és un tema que els preocupa. Un dels eixos de la població és la carretera B-500. Quin és el projecte que teniu per a aquesta carretera?
–Nosaltres qüestionem els grans tòpics. Les anàlisis de circulació que hi ha sobre la B-500 no discriminen entre l'usuari que no és del poble i el que sí que ho és. És a dir, imaginem-nos que per volum de trànsit es considerés que realment el que fa falta a Sant Fost és un desviament i es desviessin tots els vehicles que vénen des de Badalona, Tiana o des del Maresme i van cap al Vallès. No hi ha cap estudi que ens digui si passarem de 10.000 a 2.000 vehicles. El que hem demanat a Carreteres és que facin una anàlisi. Seria una llàstima invertir una gran quantitat de diners per fer aquest moviment i que només fossin mil els vehicles que es circumval·len. La titular de la via és Carreteres. El que nosaltres volem és que Carreteres faci un anàlisi amb cara i ulls.
–Però aleshores es farà alguna actuació?
–Creiem que és un assumpte de suficient importància i que preocupa a una part de la ciutadania. És una via per la qual passen molts vehicles i per a nosaltres la principal prioritat és la seguretat dels nostres veïns i més en les zones escolars. La legislatura passada vam presentar en el ple una moció amb 15 mesures de pacificació de la carretera. De fet, en el Parlament, en totes les ocasions que aquest punt ha anat a la Comissió de Territori hem proposat que s'apliquin mesures de pacificació. No hem de ser nosaltres qui decidim, han de ser els veïns però amb tota la informació.
–Al febrer, el conseller de Territori, Damià Calvet, deia en seu parlamentària que s'estaven fent estudis de traçats alternatius?
–Sí. Calvet va comprometre’s a fer un projecte de desviament. Estem en aquesta fase. Hi hem de contactar ara però al febrer el director general em va dir que hi estaven treballant i que tenien ja un parell o tres d'alternatives. Una d'elles tenia problemes tècnics i les altres eren d'un elevat pressupost.
 

 

–Per tant, un cop es tingui aquesta informació es podria fer una consulta als veïns sobre el tema?
–Si l'alternativa és viable, evidentment no ho ha de decidir un equip de govern sol perquè creiem que és una decisió de poble molt important. Però no veiem que sigui una de les grans preocupacions de la gent. Està sobre la taula. És un debat que de tant en tant apareix i l'hem de valorar.
–Una altra de les qüestions que té a veure amb la B-500 són les càmeres en els semàfors. Vosaltres havíeu estat molt crítics amb aquestes mesures. La idea és mantenir-les?
–A nivell programàtic el nostre compromís és eliminar-les en el moment que ens sigui possible. Creiem que les eines de seguretat que tenim al nostre abast no han de ser posades amb fins recaptatoris. Si tenim una càmera ha de ser per millorar la seguretat.
–Creieu que en el cas de Sant Fost són recaptatòries?
–Potser no totes, però la que hi ha al semàfor de Mas Cantí, a la carretera de la Roca, no aporta res a la seguretat perquè és un semàfor amb pulsador per a vianants.
–Aquestes càmeres recaptaven molts diners. La pèrdua d'aquests ingressos pot afectar el pressupost municipal...
–És cert que hi ha una recaptació molt important i que l'Ajuntament té un pressupost. Jo ara com a regidor d'Hisenda tinc sobre la taula una sèrie d’ingressos i despeses. Hem de lluitar contra un altre dels grans tòpics. La càmera aporta uns ingressos i un dels tòpics és que aquests ingressos provenen, en un 95%, de gent que no són veïns de Sant Fost. No tenim cap anàlisis real sobre aquesta dada, però en qualsevol cas s'ha de produir un equilibri. Els pressupostos han de tenir els seus ingressos i les seves despeses. I nosaltres com a equip de govern hem de fer un plantejament de pressupostos i d'ordenances fiscals que permetin que Sant Fost se sostingui. Sant Fost en els darrers anys té uns ingressos que provenen de la recaptació de les càmeres. Però també genera un romanent de tresoreria que hem d'analitzar i veure si realment podria permetre'ns la seva eliminació. Per exemple, ens trobem que darrerament hi ha molts comportaments incívics al poble, l'Ordenança de Civisme té molts anys i les seves sancions no estan adequades al que avui en dia tenim.
–La idea és endurir les sancions als incívics?
–Hem de treballar en aquesta ordenança i en la conscienciació perquè els veïns i veïnes es comportin de manera cívica. Tenim desbordaments dels contenidors, abocaments il·legals al bosc..., que segurament poden compensar aquests ingressos. Ara mateix estem treballant perquè hi hagi agents cívics al municipi per poder corregir determinats comportaments.
–La recollida de residus és un tema molt important. Quan vau arribar al govern vau aturar la licitació de la contractació pública del servei de recollida i transport de diverses fraccions de residus municipals. Què és el que proposeu?
–No hi ha una solució màgica i menys en un poble amb l'orografia que té Sant Fost. D'entrada critiquem la poca transparència amb què es va produir tot aquest moviment dels darrers anys. No entenem com hem pogut estar amb un sistema durant tants anys, que funcionava millor o pitjor, però que funcionava.
–Funcionava però les dades de recollida selectiva eren molt dolentes, per tant, no funcionava tant...
–Funcionava en el sentit que feien la recollida i hi havia una certa pau veïnal. A principis del 2018 es licita una compra de contenidors, s’instal·len els contenidors en gairebé les mateixes ubicacions que els anteriors, es canvia el sistema de recollida i es licita per sis mesos la recollida. Aquest sistema genera una sèrie de soroll veïnal i a la gent no se li va preguntar si era el millor sistema. No es va posar sobre la taula, es va decidir al despatx. No creiem que hi hagi un sistema universal, però creiem que si s'ha de produir un canvi, i de fet hi ha una normativa europea que ens obligarà a un any vista a reciclar més del 50%, creiem que els veïns hi han de poder dir la seva. Nosaltres vam aturar la licitació que estava prevista a vuit anys més dos de pròrroga. No hem vist els informes i creiem que no està prou madurada la decisió. De fet aquest sistema que s’aplica durant sis mesos ens ha portar a haver de contractar serveis a determinats barris on aquest camió no arriba i això ens preocupa perquè ara mateix estem amb diferents empreses per fer la recollida. D'entrada ho hem aturat i volem valorar quina és la millor de les opcions.
–El reciclatge a Sant Fost és un dels grans reptes...
–La realitat és que, segons les dades de recollida selectiva, Sant Fost tenia el 2017 un 24,3% de recollida selectiva i el 2018 un 23%. Hem perdut percentatge. Es recullen més tones però percentualment recollim menys selectivament. El que paguem com a Ajuntament al Consorci de Residus són les tones de rebuig i això ho hem de reduir. Més del 10% del percentatge de despesa que paguem com a Ajuntament se'n va a la recollida de residus. Hem de ser capaços de conscienciar els veïns que han de reciclar.
–Un tema que va coincidir amb campanya electoral va ser les dades sobre robatoris. Des de la vostra candidatura parlàveu d'incrementar els recursos a la Policia Local. En què es traduirà això?
–Una de les grans crítiques que nosaltres vam posar sobre la taula era que no es reunís la Junta de Seguretat. És cert que l'increment d'inseguretat que s'ha produït a Sant Fost ha succeït a molts pobles, però el que no enteníem és que s'amagués la dada. Les dades són les que són, però no pots dir que hem millorat a nivell de robatoris quan la dada pura i dura és la que és. Criticàvem la manca de transparència. Després hem de treballar sobre la seguretat, sí, hem de contractar agents i en això estem. S'han incorporat de forma interina dos agents nous d'arrest en els darrers mesos.
–Perquè, la plantilla actual quina és?
–La plantilla és insuficient. S'ha d'ampliar, però hem de complir amb els mecanismes d'estabilitat pressupostària que ens marca l'Estat. Però hi ha excepcions que s'han de defensar. Hi ha hagut agents que s'han jubilat, s'han de convocar les places i en aquest procés estem. També a nivell de vehicles estem pitjor que estàvem fa 30 anys.
–Posareu el llaç groc a l'Ajuntament?
–Ara mateix hi ha una decisió de ple que en dues ocasions es va votar en contra. Evidentment si m'ho preguntes a mi com a cap de llista i representant de la candidatura d'ERC JuntsxSant Fost si tinguéssim la majoria suficient per fer-ho ens hagués agradat posar-ho, però no volem fer alcaldades i creiem que havent-hi aquesta decisió ha de ser el mateix ple el que ho decideixi.
–Però aquesta decisió és del mandat anterior i la composició del plenari ha canviat.
–Estem convençuts que tard o d'hora aquesta qüestió serà sotmesa a la votació del plenari i si el ple ho decideix es posarà. Ara mateix som un govern que tenim una coalició amb altres forces i en l'acord de coalició hem decidit que qualsevol decisió que transcendeix de les qüestions merament municipals sigui el ple qui ho decideixi.
–La intenció és passar el punt aviat al ple?
–Fins on jo sé hi ha mecanismes al ROM perquè això es porti al ple i provablement hi hagi una iniciativa ciutadana que així ho faci.

Edicions locals