Editorial

En els darrers dies els governs de l'Estat i de la Generalitat han anunciat a bombo i plateret mesures futures per incrementar el parc d'habitatge social. En el cas de l'executiu espanyol, en les últimes setmanes ha promès mobilitzar 113.000 pisos per a lloguer social: 50.000 de la Sareb, 43.000 d'obra nova i rehabilitats i 20.000 pisos més, també destinats a lloguer social, que es construiran en terrenys del ministeri de Defensa, 1.600 dels quals a Catalunya. Per la seva part, el Govern català anunciava a finals de març que impulsarà la incorporació de 10.000 nous habitatges al parc de lloguer social de Catalunya en els tres propers anys, un pla del qual el govern de Martorelles ja ha avançat que se'n beneficiarà amb una trentena de pisos. I la subhasta continuava aquesta setmana amb l'anunci d'expropiacions de pisos de grans tenidors a Mollet.

Mentrestant, dimecres una altra família vulnerable era desnonada del pis on vivia a Mollet.

L'habitatge social representa al país un percentatge paupèrrim i és una obligació que els governs donin resposta a l'emergència residencial que pateix gairebé tota una generació i molta gent sense recursos. Llàstima, però, que sembli que els governs s'activin en vigília d'eleccions i que els anuncis potser acaben en foc d'encenalls.