Quan i per què incrementar la indemnització per acomiadament?

Col·lectiu Ronda

Aparador

Quan i per què incrementar la indemnització per acomiadament?
Quan i per què incrementar la indemnització per acomiadament?

Com és sabut, a l’Estat espanyol la indemnització per acomiadament està legalment taxada. És a dir, en funció de quina sigui la causa esgrimida per acomiadar i del fet que aquesta es consideri procedent o improcedent, s’estableix un determinat import indemnitzatori calculat segons dies de salari per any treballat.

Recentment, però, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una innovadora sentència on posa en qüestió aquesta automatització en el càlcul de l’import indemnitzatori per un acomiadament improcedent en considerar que la quantitat a abonar per part de l’empresa era «insignificant» i no tenia «efecte dissuasiu». No és la primera sentència que es pronuncia en aquest sentit a l’Estat, però sí que es tracta de la primera vegada que ho fa un Tribunal Superior de Justícia.

Si la legislació laboral diu que la indemnització per la pèrdua del lloc de treball ha de calcular-se segons la regla esmentada a l’inici de l’article, com és que el TSJC ha imposat l’obligació d’abonar un complement a la indemnització? Doncs perquè a criteri del tribunal i en relació amb el cas concret de la treballadora demandant les disposicions de la normativa nacional són insuficients per satisfer les exigències tant del Conveni 158 de l’OIT com de la Carta Social Europea, ambdues ratificades per Espanya. En aquests textos legals es determina que la indemnització per compensar els perjudicis derivats de l’extinció sense causa justificada d’una relació laboral ha de ser «adequada», un concepte poc definit, però que es tradueix en el fet que quan un acomiadament improcedent genera a la persona un perjudici concret i objectivable, la indemnització ha de compensar en la mesura del possible aquest perjudici.

En aquest cas, el TSJC considera que la indemnització (menys de 1.000 euros) resultava insuficient, ja que la treballadora va ser acomiadada sense causa pocs dies abans que l’empresa presentés un ERTO per la situació d’alarma sanitària i quan encara no havia generat el dret a accedir a la prestació d’atur. La sentència valora que si en comptes d’acomiadar-la de forma improcedent se l’hagués incorporat a l’ERTO, en comptes de quedar-se sense feina i sense atur hauria pogut accedir a la prestació vinculada a l’ERTO. I sobre aquesta base, incrementa l’import de la indemnització en la quantia corresponent als diners de prestació per ERTO que la treballadora hagués percebut des del moment que va perdre la feina fins a la seva incorporació a un nou lloc de treball, uns mesos després.

Aquesta sentència dictada pel TSJC és important i innovadora, però no ens ha de portar a pensar que aquest criteri es pot estendre a tots els supòsits i de forma general. Però la decisió del TSJC ens ha de fer recordar la importància d’apel·lar a la legislació internacional quan la normativa nacional resulta insuficient o deficient, com és el cas. I, sobretot, la conveniència d’assessorar-nos sempre davant la pèrdua del lloc de treball per comprovar que no s’han vulnerat els nostres drets.

Col·lectiu Ronda

Granollers
Pl. Josep M. Folch i Torres, 12, 1r C
Tel.: 93 870 87 42 · Fax: 93 860 01 66

Mollet
Rambla Nova, 26, 1r 
Tel.: 93 593 33 46 · Fax: 93 570 33 44

www.cronda.coop

Edicions locals