Laberint neoclàssic de llum i ombres
CRÍTICA LITERÀRIA / Susanna Clarke acaba amb 16 anys de silenci literari amb la frapant ficció 'Piranesi'

‘Piranesi’
Susanna Clarke
Traducció Ferran Ràfols Gesa
Amsterdam
Preu: 20 €
L'enlluernador univers oníric que gesta Susanna Clarke a 'Piranesi' desborda creativitat, malgrat que ens interroga d'aspectes ben mundans com la solitud, la memòria, la religió, la cerca del coneixement i la relació amb l'alteritat. L'autora desplega una teranyina infal·lible que atrapa des de les primeres pàgines a partir d'un enigmàtic decorat d'inspiració neoclàssica on transcorre la vida pràcticament solitària de Piranesi, qui només té ocasió de relacionar-se amb un amic, que anomena L'Altre, dos cops per setmana. Una rutinària existència no exempta de curiositat pel seu entorn que es veu trasbalsada per una sèrie de missatges d'alerta a les parets i la irrupció de forasters que fan trontollar el món que s'havia creat.
El protagonista viu, potser des de sempre, a la Casa, un inabastable laberint de vestíbuls i corredors curulls d'estàtues gegantines on registra amb perícia bizantina tot allò que s'hi esdevé. Un espai infinit i sotmès a les meravelles i les inclemències de la natura que venera, investiga, explora i pateix. És a partir de les situacions històriques que recreen les estàtues de les estances que Piranesi aprèn a conèixer i reconèixer la complexitat del nostre món, que li és aliè.
El protagonista i resident d'aquest singular i enigmàtic indret pren el nom de l'arquitecte, escriptor i arqueòleg venecià Giovanni Battista Piranesi, reconegut per haver creat més de dos mil gravats d’edificis i escultures, reals o imaginàries. En aquesta ambigüitat d’un espai eteri o físic transita la seductora obra de Clarke, un exercici de realisme màgic epígon d'un García Márquez, d'un Eka Kurniawuan, per trobar un referent més proper temporalment, o d'un Calders o un Perucho, per trobar connexions que ens són més properes geogràficament.
Una valent i hipnòtica ficció que trenca el silenci de 16 anys de Clarke, després de l'aclamada Jonathan Strange i el senyor Norrell, i que ha estat elogiada de forma unànime per la crítica i llorejada amb el Women’s Prize for Fiction i nominada als premis Hugo. Imperdible.